martes, 26 de julio de 2011

ALREADY EN BARCELONA

Ye locos!! Ya estic en Barcelona!!! Vaig arribar ahir, despres de 130 km i els ultims 30 km un airet en contra guapo, pero valgue la pena, vaig disfrutar molt perque sabia que arribar a casa toni era com arribar a ma casa i en definitiva ja era com un objectiu casi cumplit. Dos nits aqui i dema ja cap a valencia, en principi arribare dumenge pero tot depen del incontrolable oratge, la borrasca que ve d'arrere de mi tot el viatje pareix que la vaig deixant arrere, hui han hagut inundacions en la provincia de Gerona (per on vaig passar ahir), o siga que dema pitant arree paca casa i lis dise la trona als Barcelonesos estos aci a la ciutat condal.

Despres de "gaudir" d'un oratge mes be fresquet durant casi tot el viatje, ahir ja vaig patir els efectes de la calor sofocant del estiu mediterrani, la prova esta en la meua calva, al dur el casc, les obertures que te per a que entre el aire, tambe entra el sol, i les duc tatuaes en el cap. Per a fugir d'aquest sol abraçádor vaig a fer el truco del auelo llauraor, que conforme eix el sol eix ell de casa, aixina que dema prontet en peu i a pedalejar. 
Doncs be valents, que ara ja tinc el teclat "normal" pero com estem en familia tampoc vaig a depurar molt la meua escritura, ni accents ni llets, que encara que no es note he aprovat el mitjà de Valencià, jejejjeje, i el intermedio de ingles tambè, jejejeje oe oe oe oe. 

Be, be, be, be, companys, amics, familiars, curiosos, drogadictes, llonkis i gitanos, per a tothom, gracies per tot el suport incondicional, la propera vega que escriga aci ja estare ("si deu vol") a casa, 5 etapes més i objectiu complit. PD. Als amics del port de sagunt: que me pasare a veros, el sabado os llamo hijos de puta. 
Adeu!!!!

jueves, 21 de julio de 2011

LA MERIDIENNE VERTE

YE VALENTS!!!
Q pasa locos? ya hace tiempo que no escribo nada, no es tarea facil encontrar tiempo y sitio para escribir algo, la ultima vez estaba en Brujas, aunque hace una semana o asi lo intentene en Bourges pero despues de estar una hora peleandome con el p... teclado este frances no se que paso que se borro todo, asi que alfinal me cague. Nada pues eso, de Brujas pase a Dunkerke, en el norte de Francia y desde ahi empece La Meridienne Verte, es el meridiano que sirvio para definir la unidad del metro y que pasa por el observatorio de Paris. Va desde el Mar del Norte, en Dunkerke hasta Barcelona, esta es la ruta que estoy haciendo alrededor de Francia y que vos puc dir que es una puta flipà, la veritat es que es dura de collons, estic fent entre 100 i 120 km tots els dies i pujant i baixant montanyes com un loco, me tire entre 6,5 i 7,5 hores per dia pedalejant (sense contar descansos) o siga que la palissa es de cuidao, pero la veritat es que es molt gratificant, estic tinguent un poc de mala sor en el tema de l^oratge, esta primavera frança a patit una sequera prou important i ara me pilla a mi la semana de plutges, cosa que fa un poquet mes dura la jorna, per el tema del fred i tal pero be, que anem a fer? Per culpa d^aixo han hagut dies que no he pogut pedalejar perque ploia molt i tal i aprofite i descanse. Estic disfrutant com un xiquet, estic atravesant zones de montanya que passen hores i no vec a persones ni coches ni osties, casi tots els dies tinc que tocar a alguna casa montanyesca pa que me ompliguen el botelli de aigua, lo maxim!!! LA NATURA EN ESTAT PUR, bueno i ja voreu les fotos pero se podreu imatginar perque li diuen el Meridia Vert, LO MAXIM!!!!!!!!!!!!! VERDORRRRRRRRR PER UN TUBO!!! CIERVOS, AGUILES, FALCONS, NUTRIES (o castors o algo de aixo que tampoc soc biologo tu), BOUS, VAQUES, GALLINES EN SABATES,  TOTA CLASE DE FAUNA I FLORA EN ABUNDANCIA, OLOR A NATURA DESDE QUE ME ALSE HASTA QUE ME GITE.
Fa una semana i pico (o per ahi perque vos jure que pasen els dies i no se si es dumenge, dilluns o que, "me encanta") estigui en Paris, buaaaaaaaaaaaaaaaa, impresionant, no havia estat mai i hem va impresionar molt, i la sensacio de baixar en la bici per els campos elisios... indescriptible! ja voreu el material audiovisual!!! :-).
I ara pues estic en Caunes Minervois, al costat de Carcasone, o siga que a 200km de la frontera en espanya, estic en case de un cosi de ma mare que fea cent anys que no els veia i lis he fet una visiteta, i me quede un parell de nits, dema ja atra vega a montar a la burra i a afrontar els pirineus que els estic mirant per la finestra i imposen que te cagues!!! pero ja vinc entrenat i no lis tinc por,, jjejjejeje (ay valent ahi). Be doncs aixo es tot valents, meu estic passant que te cagues. ja vos anire contant, un abraç a tots. mua

domingo, 3 de julio de 2011

Estoy vivo!!

Locos!!!! Estic viu!!! Aso es el lo maxim!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Es bastante dificil encontrar un hueco y un sitio para poder escribir en el blog, tengo algo escrito a mano pero "no se q merda li passa a este puto teclat q no nia ninguna lletra en el puesto" y me esta costando la vida escribir esto...

Nada ahora estoy en brujas, ya llevo 800 km en 8 dias pedaleando, de momento dos dias no he podido hacer km; uno "perque no para de ploure en tot el puto dia" y el otro porque se me rompio el gps y me quede tirado por ahi en medio de la nada y sin mapas... (el pixor moment del viatje..), ya vos contare... per lo demes tot de puta mare, holanda i belgica es lo maxim per a viatjar en bici, estic disfrutant com un xiquet, per la nit me gele de fret en la puta tenda i tal pero de lujo, coneguent a mogollo de penya loca per la bici.
En Utrecht vaig dormir en casa Martin i Susan que han fet dos viatges de locos, uno de Utrecht a Camerun (un any) i el atre de Alaska a Tierra del Fuego (any i mig) o siga q lo q jo estic fent es una merda comparat en lo que fa esta penya, pero be, per algo se comensa.
Anecdotes; doncs en Dordrecht me pica un mosquit tigre, una aranya o no se que merda me pica en la cara que se me va desformar tota la part esquerra de la cara, la he portat superunfla un parell de dies el xiquets dels campings me fugien, entre la barba q duia, calvo i la cara deforme... (menut enurgumeno recien levantado), tambe en Ijmuiden se me clava una rabossa en el entre forro de la tenda a minjarse els restos del sopar de la nit anterior i me pega un susto que casi me muic, vaig xillar un "ME CAGUEN LA MARE QUE TA PARIT, FILL DE PUTA"  q ho sentiria tot el camping segur... jejejeje pa flipar!!!!

i res que se me acaba el temps i el puto teclqat este ,e estq ficqnt ,olt nervios peraue estqn totes les putes lletres cambies;, els signes de puntuqcio i sa puta ,areeeeeeeeeeeeeeeeeeeee:
dema acabare en francia ja; en Dunkerke i de ahi a Barcelona mes recte q un fil!!!
Au valents i a vore si trobe un atre ratet i vos conte mes que tinc pa escriure un llibre...
un abraso a todos i gracias por el apoyo:
muaaaaa

martes, 31 de mayo de 2011

¿Por qué?

La "pregunta" suele ser:
" ¡¡De Amsterdam a Valencia en bici?? ¡¡Però que no estàs bé o que?? On vas tu soles per ahí?? Com se t'ha passat això pel cap???.
Y la respuesta escrita sería:

Un día un amigo te dice "ye ninot, estic eixint en la bici de montaña a fer rutes i mola molt, podries vindre a provar". A la cuarta vez que te lo dice, vas y pruebas, haces la primera senda y dices, "Che tio, aço esta molt guapo", a la segunda senda dices"buaaaaaaaaaa, aço és lo màximmmm" y a la tercera senda, te pierdes, pinchas y tardas un huevo en cambiar la rueda porque no llevas las herramientas adecuadas, se hace de noche, te quedas sin agua y encima no hay cobertura. Y así fue como empezó todo, así fue mi primera experiencia en bicicleta de montaña con mi amigo Antonio (alias truño, miguelin, paquirrin, follaoret, moñas...)
Y al día siguiente, vas al decarton y te compras una bici  baratilla, y a ver que pasa. ¿Y que pasa?, pues que te vicias, te mola el rollito de pedalear "com si no estigueres bé" y... acabas embarcandote en un viaje de mas de 2.300 km. 
 ¿Por que solo? Pues porque un dia, a los tres meses de comprarte la bici, se te pasa por la cabeza hacer el Camino de Santiago en solitario a ver que tal la "traveling alone experience", "i acabes el camino i dius, si senyor, ole ahi tus cojones coloraos" "voy p'allaaaaaaaaa, sube que te llevo, baja que he pinchao" y al año siguiente pa Amsterdam.

Moraleja: La bicicleta del decarton y yo.